excido

From LSJ

ἐπάμεροι· τί δέ τις; τί δ' οὔ τις; σκιᾶς ὄναρ ἄνθρωπος → Neverlasting: What is a somebody? What is a nobody? You are a dream of a shadow | Creatures of a day. What is a someone, what is a no one? Man is the dream of a shade.

Source

Latin > English

excido excidere, excidi, - V :: perish; disappear; escape, fall out; be deprived of; lose control of senses
excido excido excidere, excidi, excisus V :: cut out/off/down; raze, destroy

Latin > English (Lewis & Short)

ex-cĭdo: cĭdi, 3, v. n. cado,
I to fall out or down, to fall from (class.; esp. freq. in the trop. sense).
I Lit.
   A In gen.: quod (animal) cum ex utero elapsum excidit, Cic. N. D. 2, 51, 128: sol excidisse mihi e mundo videtur, id. Att. 9, 10, 3: gladii de manibus exciderunt, id. Pis. 9 fin.; cf. id. Phil. 12, 3, 8; id. Cat. 1, 6 fin.; for which also: inter manus (urna), Prop. 4 (5), 4, 22; and: a digitis (ansa), Ov. H. 16, 252: Palinurus exciderat puppi, Verg. A. 6, 339; cf. arce, Ov. F. 5, 34: equis, Sen. Herc. Oet. 1164: num qui nummi exciderunt, here, tibi, quod sic terram Obtuere? Plaut. Bacch. 4, 4, 17; cf. id. Cist. 4, 2, 8; id. Merc. 3, 1, 44; id. Poen. 1, 2, 48: volvae excidunt, Plin. 36, 21, 39, § 151.—Poet.: ita vinclis Excidet aut in aquas tenues dilapsus abibit, will slip out of the fetters, Verg. G. 4, 410: in flumen (elephanti, sc. e rate), Liv. 21, 28 fin.: cum Herculis pertractanti arma sagitta excidisset in pedem, Plin. 25, 6, 30, § 66: ante pedes (lingua resecta), Ov. Ib. 536.—
   B In partic., of a lot, to fall of come out (very rare): ut cujusque sors exciderat, Liv. 21, 42, 3; and hence, transf.: nominibus in urnam conjectis, citari quod primum sorte nomen excidit, id. 23, 3, 7.
II Trop.
   A In gen., to fall out involuntarily, fall from, slip out, escape: verbum ex ore alicujus, Cic. Sull. 26; cf.: vox excidit ore: Venisti tandem, etc., Verg. A. 6, 686: tantumque nefas patrio excidit ore? id. ib. 2, 658; cf.: scelus ore tuo, Ov. M. 7, 172: quod verbum tibi non excidit, ut saepe fit, fortuito, Cic. Phil. 10, 2 fin.; cf. Quint. 6, 3, 23; 7, 2, 52; 9, 4, 41 al.: libellus me imprudente et invito excidit, escaped me without my knowledge or desire, Cic. de Or. 1, 21; cf. id. ib. 1, 2, 5: vox horrenda per auras excidit, Verg. A. 9, 113: et pariter vultusque deo plectrumque colorque Excidit, Ov. M. 2, 602; cf. id. ib. 4, 176: ut quodammodo victoria e manibus excideret, Cic. Ep. ad Brut. 1, 10, 2: (versus) qui in breves excidunt, i. e. which close, terminate, Quint. 9, 4, 106.—Poet.: in vitium libertas excidit, qs. falls away, sinks, = delabitur, Hor. A. P. 282.—
   B In partic. *
   1    To dissent, differ from any one's opinion: ego ab Archilocho excido, Lucil. ap. Non. 301, 18.—
   2    To pass away, be lost, perish, disappear: neque enim verendum est, ne quid excidat aut ne quid in terram defluat, Cic. Lael. 16, 58: primo miser excidit aevo, Prop. 3, 7, 7 (4, 6, 7 M.): nec vera virtus, cum semel excidit, etc., Hor. C. 3, 5, 30: at non ingenio quaesitum nomen ab aevo Excidet, Prop. 3, 2, 24 (4, 1, 64 M.): excidit omnis luctus, Ov. M. 8, 448: ne Tarentinae quidem arcis excidit memoria, Liv. 27, 3 fin.; cf. the foll.—Esp.
   b To fail, faint, swoon, lose one's self: excidit illa metu, rupitque novissima verba, Ov. A. A. 1, 5, 39; cf.: ut scias quemadmodum nunquam excidam mihi, lose control of myself (through drink), Sen. de Ira, 3, 14, 1: quis me dolori reddit? quam bene excideram mihi! Sen. Hippol. 589 sq.—
   c To slip out, escape from the memory: excidere de memoria, Liv. 29, 19 fin.: exciderat pacis mentio ex omnium animis, id. 34, 37; cf. animo, Verg. A. 1, 26; Ov. H. 20, 188; and pectore, id. Pont. 2, 4, 24: o miram memoriam, Pomponi, tuam! at mihi ista exciderant, Cic. Leg. 2, 18, 46; so with dat.: quae cogitatio, cum mihi non omnino excidisset, etc., id. Fam. 5, 13, 2; id. Att. 6, 1, 7; Quint. 4, 5, 4; 10, 1, 75; Prop. 3 (4), 24, 20; 4 (5), 7, 15 et saep.; cf. with a subjectclause: non excidit mihi, scripsisse me, etc., Quint. 2, 3, 10.—Absol.: quid? non haec varietas mira est, excidere proxima, vetera inhaerere? hesternorum immemores acta pueritiae recordari, id. 11, 2, 6; 1, 12, 6; 4, 2, 91; 4, 5, 2; cf. with inf. clause: si calore dicendi vitare id excidisset, id. 11, 3, 130; and with ut: excidit, ut peterem, etc., i. e. I forgot to beg, Ov. M. 14, 139.—Rarely transf. to the person: excidens, who forgets, forgetful, Quint. 11, 2, 19: palam moneri excidentis est, id. 11, 3, 132.—
   3    (Ex) aliquā re, of persons, to be deprived of, to lose, miss, forfeit (esp. freq. since the Aug. per.; in Cic. not at all): ex familia, Plaut. Men. 4, 2, 104: uxore, to be disappointed of, Ter. And. 2, 5, 12: regno, Curt. 10, 5: quem si non tenuit, magnis tamen excidit ausis, failed in a great attempt, Ov. M. 2, 328; cf.: fine medicinae, Quint. 2, 17, 25: genere, id. 1, 5, 16: qui apud privatos judices plus petendo formula excidissent, i. e. who lost their suits (for the usual cadere formulā or causā; v. cado, II.), Suet. Claud. 14; Sen. Clem. 2, 3.
ex-cīdo: īdi, īsum, 3, v. a. caedo,
I to cut out or off, to hew out, to cut or hew down (class.).
I Lit.: lapides e terra, Cic. Off. 2, 3 fin.: omnes arbores longe lateque, Caes. B. C. 2, 15, 1; cf.: excisa enim est arbor, non evulsa, Cic. Att. 15, 4, 2: exciditur ilex (with percellunt magnas quercus), Enn. ap. Macr. S. 6, 2 (Ann. 194 ed. Vahl.): arborem e stirpe, Dig. 43, 27, 1: ericium, Caes. B. C. 3, 67 fin.: radicem, Plin. 17, 11, 16, § 82: columnas rupibus, Verg. A. 1, 428; cf.: rubos arvis, Quint. 9, 4, 5: linguam alicui, Crassus ap. Cic. de Or. 3, 1 fin.: partum mulieri, Dig. 11, 8, 2: os, Cels. 8, 3: virilitatem, i. e. to castrate, geld, Quint. 5, 12, 17; for which also, se, Ov. F. 4, 361; cf. Dig. 48, 8, 4 fin.: vias per montes, Plin. 36, 15, 24, § 125: latus rupis in antrum, Verg. A. 6, 42; cf.: vasa anaglypta in asperitatem, i. e. wrought with raised figures, Plin. 33, 11, 49, § 139: exciderat eum (sc. obeliscum) rex, majusque opus in devehendo statuendove multo quam in excidendo, i. e. cut out in the quarry, Plin. 36, 8, 14, § 67; absol., id. ib. § 65.—
   B Transf., in gen., to raze, demolish, lay waste, destroy: qui domos inimicorum suorum oppugnavit, excidit, incendit, Cic. Sest. 44: Numantiam, id. Off. 1. 22, 76; cf. Trojam, Verg. A. 2, 637: urbem, id. ib. 12, 762: oppida, Lact. 1, 18, 8: Germaniam, Vell. 2, 123 fin.: agrum, id. 2, 115: exercitum, i. e. to cut to pieces, annihilate, id. 2, 120, 3.—
II Trop., to extirpate, remove, banish: aliquid ex animo, Cic. Prov. Cons. 18, 43; cf.: iram animis, Sen. de Ira, 3, 1: aliquem numero civium, Plin. Ep. 8, 18, 6.

Latin > French (Gaffiot 2016)

(1) excĭdō,⁹ cĭdī, ĕre (ex et cado), intr.
1 tomber de : sol excidisse mihi e mundo videtur Cic. Att. 9, 10, 3, le soleil me semble avoir disparu du monde ; gladii de manibus exciderunt Cic. Pis. 21, les épées sont tombées de leurs mains ; a digitis excidit ansa meis Ov. H. 16, 254, l’anse échappe de mes doigts ; Palinurus exciderat puppi Virg. En. 6, 338, Palinure était tombé de la poupe ; excidere quidam (elephanti) in flumen Liv. 21, 28, 12, certains (éléphants) tombèrent dans le fleuve || [en part.] tomber de l’urne, sortir, échoir : cujusque sors exciderat Liv. 21, 42, 3, et celui dont le nom était sorti, cf. Liv. 23, 3, 7
2 [fig.] sortir, échapper involontairement : verbum ex ore alicujus excidit Cic. Sulla 72 ; Phil. 10, 6, un mot sort de la bouche de qqn, échappe à qqn (ore Virg. En. 6, 686) ; libellus me imprudente et invito excidit Cic. de Or. 1, 94, ce petit traité, à mon insu et contre mon gré, s’échappa (fut publié)
3 [avec in acc.] avoir telle chute, telle fin : pedes qui in breves excidunt Quint. 9, 4, 106, les pieds qui se terminent par des brèves ; in vitium libertas excidit Hor. P. 282, la liberté tomba dans l’excès, dégénéra en licence
4 tomber, se perdre, disparaître : ne Tarentinæ quidem arcis excidit memoria Liv. 27, 3, 8, on ne perdit même pas de vue la situation de la citadelle de Tarente ; vera virtus, cum semel excidit Hor. O. 3, 5, 30, le vrai courage une fois perdu ; non excidere sibi Sen. Ira 3, 14, 1, ne pas perdre la possession de soi-même || [en part.] sortir de la mémoire : mihi ista exciderant Cic. Leg. 2, 46, ce que tu dis là m’était sorti de la mémoire, cf. Cic. Fam. 5, 13, 2 ; Att. 6, 1, 7 ; non excidit mihi, scripsisse me... Quint. 2, 3, 10, je n’ai pas oublié que j’ai écrit.., cf. Sen. Ep. 90, 33 ; excidit ut peterem... Ov. M. 14, 139, j’oubliai de demander... ; dans Quint. excidens Quint. 11, 2, 19 ; 11, 3, 139 = l’homme oublieux, à qui la mémoire fait défaut
5 tomber de, être dépossédé de, être privé de : ex hac familia excidi Pl. Men. 667, cette famille est perdue pour moi ; regno Curt. 10, 5, 22, être dépossédé du trône || sortir de, manquer à : (medicus) si..., medicinæ fine non excidet Quint. 2, 17, 25, (le médecin) si..., il ne manquera pas aux fins de la médecine || échouer : formula excidere = cadere Suet. Claud. 14 ; Sen. Clem. 2, 3, 1, échouer, perdre son procès.
(2) excīdō,¹⁰ cīdī, cīsum, ĕre (ex et cædo), tr.,
1 enlever en frappant (taillant, coupant) : lapides e terra Cic. Off. 2, 13, détacher des pierres de la terre ; arbor excisa est, non evulsa Cic. Att. 15, 4, 2, on a enlevé l’arbre en le coupant, non en l’arrachant, cf. Cæs. C. 2, 15, 1 ; columnas rupibus Virg. En. 1, 429, tailler des colonnes dans des blocs de pierre || [fig.] détacher, retrancher : aliquid ex animo Cic. Prov. 43, retrancher qqch. de son esprit (de sa mémoire) ; iram animis Sen. Ira 3, 1, 1, retrancher des âmes la colère ; aliquem numero civium Plin. Min. Ep. 8, 18, 6, retrancher qqn du nombre des citoyens
2 creuser : saxum excisum Cic. Verr. 2, 5, 68, rocher creusé ; latus rupis excisum in antrum Virg. En. 6, 42, le flanc de la roche creusé de manière à former une grotte || faire en creusant : vias per montes Plin. 36, 125, creuser des routes à travers les montagnes
3 démolir, détruire, raser des maisons, une ville] : Cic. Sest. 95 ; Off. 1, 76 || tailler en pièces, anéantir une armée : Vell. 2, 120, 3.

Latin > German (Georges)

(1) ex-cido1, cidī, ere (ex u. cado), heraus-, herabfallen, entfallen, I) eig.: A) im allg.: sol excidisse mihi e mundo videtur, Cic.: omnes illi nefarii gladii de manibus crudelissimis exciderunt, Cic.: excidit tabella mihi, Ov.: exc. lacertis, Hor.: exc. equo, Sen.: volvae (vulvae) excidunt, fallen vor, Plin. – poet., vinclis excidet, wird entkommen, entschlüpfen, Verg. georg. 4, 410. – mit Angabe wohin? sagitta excidit in pedem, Plin.: elephanti excidunt in flumen, Liv. – B) insbes.: 1) beim Losen = herauskommen, ut cuiusque sors exciderat, Liv. 21, 42, 3: quod primum sorte nomen excidit, Liv. 23, 3, 7. – 2) aus-, entfallen, verloren gehen, v. Geld, Plaut.: v. Zähnen, Plaut.: excidunt cornua cervis, Cic. fr.: litteras (Brief) excidisse in via, Cic. – II) übtr., A) im allg.: ut quodammodo victoria e manibus excideret, entschtüpfte, Cic. ad Brut. 1, 10, 2. – mit Angabe wohin? versus qui in breves (syllabas) excidunt, abfallen, ausgehen, Quint.: in vitium libertas excidit, sinkt herab, artet aus, Hor. – B) insbes.: 1) entfallen, entwischen, entschlüpfen (= von ungefähr od. wider Willen gesagt od. getan werden), verbum ex ore alcis od. bl. alci excidit, Cic.: vox horrenda per auras excidit, fiel aus den Lüften, Verg.: nefas excidit ore, Verg.: libellus me invito excidit, Cic.: quomodo exciderit (oratio), nescio, Cic. ep. – 2) entschwinden, vergehen, verloren gehen, a) übh.: vultus, oratio, mens denique excidit, Cic.: vera virtus, cum semel excidit etc., Hor.: omnis luctus excidit, Ov.: posse fame vinci spes excidit, Ov. – excidit illa metu, verlor die Besinnung, Ov. art. am. 1, 539: excidere sibi, aufhören bei sich selbst zu sein, die Gewalt über sich od. die Besinnung verlieren, Sen. de ira 3, 14, 1. Sen. Phaedr. (Hippol.) 598. – b) insbes., dem Gedächtnisse entfallen, entschwinden = vergessen werden, memoria arcis excidit, Liv.: exciderunt praecepta dictatoris, Liv.: cogitatio mihi non excidit, Cic.: nomen tuum mihi excidit, Ov.: so auch ex omnium animis, Liv.: exc. animo, Verg., Quint. u.a.: excidere de memoria, Liv. – m. folg. Acc. u. Infin., excidit vobis eundem Democritum invenisse, quemadmodum etc., Sen. ep. 90, 33: non excidit mihi scripsisse me, ich habe nicht vergessen, Quint. 2, 3, 10; vgl. 11, 3, 130: m. folg. ut u. Konj., excidit, ut peterem iuvenes quoque protinus annos, Ov. met. 14, 139. – übtr., auf die Pers., excidens, einer, der etw. vergessen hat, vergeßlich, palam moneri excidentis est, zeugt von Vergeßlichkeit, Quint. 11, 3, 132; vgl. 11, 2, 19. – 3) wie εκπίπτειν, a) um etwas kommen, etwas einbüßen, einer Sache verlustig gehen, sie verlieren, ex familia, Plaut. Men. 667: de regno, Liv. epit. 29. – gew. m. bl. Abl., uxore, Ter.: regno, Curt.: primo aevo, Prop.: praeturā et vitā, Sen.: formulā, den Prozeß verlieren, Sen. u. Suet. – dah. b) etwas ver fehlen (= in etwas nicht glücklich sein), magnis ausis, Ov.: fine (des Zweckes), Quint. – 4) von jmd. = von jmds. Meinung abgehen, abweichen, ab Arciloco, Lucil. 698.
(2) ex-cīdo2, cīdī, cīsum, ere (ex u. caedo), heraushauen, -schneiden, ausschneiden, abhauen, abschneiden, I) eig.: A) im allg.: exc. lapides e terra, Cic.: exc. columnas rupibus, Verg.: excisa in immensam altitudinem saxa, Sen.: arbor excisa, non evulsa, Cic.: haec tibi excidenda est lingua; quā evulsā etc., Cassius b. Cic.: exc. caput, Plin.: alci caput, Vulc. Cass. (u. caput eius excisum, Capit.): exc. partum mulieri, Marcell. dig.: exc. os, testiculum, Cels. – B) insbes.: 1) verschneiden, kastrieren, exc. genitalia, Sen.: virilitatem, Quint.: exc. alqm, Mart. u. ICt.: exc. se, Ov. – 2) prägn.: a) aushauen, aushöhlen = aushauend hohl machen od. durchbrechen, saxum, Cic.: montem, Suet.: latus rupis in (zu) antrum, Verg. – u. = aushauend, aushöhlend bereiten, peltam, Verg.: stagnum in petra, Col.: obeliscum, Plin.: vias inter montes, Plin.: bildl., Quint. 2, 4, 7. – b) einhauen, zertrümmern, zerstören, verwüsten (s. Bünem. Lact. 1, 18, 8. Beier u. Gernh. Cic. de off. 1, 76), α) eine Örtl.: portas, sprengen, Caes.: domos, Cic.: moenia, Flor.: murum, Hor.: urbem, Cic.: Antium, Vell.: Corinthum, Suet.: Germaniam, Vell.: agros, Vell. – β) eine Pers., vernichten, aufreiben, vertilgen, ihr den Untergang bereiten, exercitum, Vell.: gentem Teutonum, Vell.: hostem in aeternum, Tac.: Francorum vires penitus, Eumen. pan. – II) übtr.: a) tilgen, strei chen, alqm numero civium, Plin. ep. 8, 18, 6. – b) ausrotten, gänzlich verbannen, mit der Wurzel vertilgen, vernichten, gänzlich zerrütten, zugrunde richten, α) eig., silvas, Vell. – β) übtr., illud tristissimum tempus ex animo, Cic.: iram animis, Sen.: vitium irae, Hor.: iram penitus, Lact.: veritatem penitus, Lact.: illud malum, Brut. in Cic. ep. ad Brut.: causas bellorum, Tac.: multorum status (Wohlstand), Tac.: bis terrores rei publicae, Vell.

Latin > Chinese

excido, is, i, ere. n. 3. (cado.) :: 盡倒塌。— e vinculis 脫逃縲絏。— uxore 喪妻。— ab eo 與彼不同意。— aevo optimo 夭亡。Magnis — ausis 其諸大謀不果。Hoc verbum mihi excidit 此言吾失於檢點。Mihi ista exciderunt 吾忘此等事。 Excidit e manibus victoria 幾勝而失。
excido, is, idi, isum, idere. 3. (caedo.) :: 砍。賊寇。— id ex animo 推出此念。— eum civium numero 勾其名于搢紳單。