dissolute

English > Greek (Woodhouse)

adjective

P. and V. ἀκόλαστος, Ar. and P. ἀκρατής, τρυφερός.

shameless: P. and V. ἀναιδής.

be dissolute, v.: Ar. and P. ἀκολασταίνειν.

Latin > English (Lewis & Short)

dissŏlūte: adv.,
I loosely, disconnectedly; laxly, negligently, carelessly; v. dissolvo, P. a. fin.

Latin > French (Gaffiot 2016)

dissŏlūtē¹³ (dissolutus), sans particule de liaison : Cic. Or. 135 || avec insouciance, indifférence : Cic. Verr. 2, 3, 90 || avec faiblesse Cic. Verr. 2, 5, 19.

Latin > German (Georges)

dissolūtē, Adv. (dissolutus), aufgelöst, I) ohne Bindewörter, Cic. or. 135. – II) übtr.: a) ohne Energie, dah. auch fahrlässig, leichtsinnig, minus severe (res confecta est) quam decuit, non tamen omnino dissolute, Cic.: si quid est factum clementer, ut dissolute factum criminer, Cic.: d. decumas vendidisti (verpachtet), Cic. – b) ausgelassen, diss. hilaris, Augustin. conf. 8, 11. § 26.

Latin > Chinese

dissolute. adv. :: 隨便。肆然。— vendere 隨便買。— dicere 不用接句而言。