Ask at the forum if you have an Ancient or Modern Greek query!

inardesco: Difference between revisions

From LSJ

τὰν ἐπὶ τᾶς → Either with this or on this | Come back victorious or dead

Plutarch, Moralia, 241
(Gf-D_4)
(3_7)
Line 4: Line 4:
{{Gaffiot
{{Gaffiot
|gf=<b>ĭnārdēscō</b>,¹⁴ ārsī, ĕre, intr., prendre feu, s’embraser : Virg. En. 8, 623 ; Hor. Epo. 3, 18 ; Plin. 13, 140 &#124;&#124; [fig.] s’enflammer [d’une passion] : Tac. Ann. 6, 32 ; Quint. 11, 3, 2.||[fig.] s’enflammer [d’une passion] : Tac. Ann. 6, 32 ; Quint. 11, 3, 2.
|gf=<b>ĭnārdēscō</b>,¹⁴ ārsī, ĕre, intr., prendre feu, s’embraser : Virg. En. 8, 623 ; Hor. Epo. 3, 18 ; Plin. 13, 140 &#124;&#124; [fig.] s’enflammer [d’une passion] : Tac. Ann. 6, 32 ; Quint. 11, 3, 2.||[fig.] s’enflammer [d’une passion] : Tac. Ann. 6, 32 ; Quint. 11, 3, 2.
}}
{{Georges
|georg=īn-ārdēsco, ārsī, ere, I) an [[etwas]] [[zünden]], -brennend [[haften]], alcis umeris, [[auf]] jmds. Sch. [[brennen]], Hor. epod. 3, 18. – II) [[entbrennen]], [[sich]] [[entzünden]], A) eig.: arbusculae in igne ut [[ferrum]] inardescentes, Plin.: [[nubes]] inardescit solis radiis, wird [[feuerrot]], Verg.: inardescunt [[genae]], [[erröten]], Sen. poët.: oculi vi sanguinis inardescunt, Cypr. – B) übtr., [[leidenschaftlich]] [[entbrennen]], a) v. Affekten, [[amor]] [[specie]] praesentis inarsit, Ov.: [[affectus]] [[omnis]] languescat [[necesse]] est, [[nisi]] voce, vultu etc. inardescat, Quint. – b) v. Pers., cupidine vindictae inard., Tac. ann. 6, 32: in colloquia alcis inard., Augustin. epist. 71, 2.
}}
}}

Revision as of 09:06, 15 August 2017

Latin > English (Lewis & Short)

ĭn-ardesco: arsi, 3,
I v. inch.n., to kindle, take fire, burn, glow (poet. and in post-Aug. prose).
I Lit.: nubes Solis inardescit radiis, Verg. A. 8, 623: arbusculae in igne ut ferrum inardescentes, Plin. 13, 25, 51, § 140: nec munus (i. e. vestis) umeris Herculis Inarsit aestuosius, Hor. Epod. 3, 18: inardescunt genae, Sen. Herc. Oet. 251. —
II Trop.: affectus omnis languescat necesse est, nisi voce, vultu, totius prope habitu corporis inardescat, Quint. 11, 3, 2: cupidine vindictae inardescere, Tac. A. 6, 32: ut vidit juvenem, specie praesentis inarsit, Ov. M. 7, 83.

Latin > French (Gaffiot 2016)

ĭnārdēscō,¹⁴ ārsī, ĕre, intr., prendre feu, s’embraser : Virg. En. 8, 623 ; Hor. Epo. 3, 18 ; Plin. 13, 140 || [fig.] s’enflammer [d’une passion] : Tac. Ann. 6, 32 ; Quint. 11, 3, 2.

Latin > German (Georges)

īn-ārdēsco, ārsī, ere, I) an etwas zünden, -brennend haften, alcis umeris, auf jmds. Sch. brennen, Hor. epod. 3, 18. – II) entbrennen, sich entzünden, A) eig.: arbusculae in igne ut ferrum inardescentes, Plin.: nubes inardescit solis radiis, wird feuerrot, Verg.: inardescunt genae, erröten, Sen. poët.: oculi vi sanguinis inardescunt, Cypr. – B) übtr., leidenschaftlich entbrennen, a) v. Affekten, amor specie praesentis inarsit, Ov.: affectus omnis languescat necesse est, nisi voce, vultu etc. inardescat, Quint. – b) v. Pers., cupidine vindictae inard., Tac. ann. 6, 32: in colloquia alcis inard., Augustin. epist. 71, 2.