Ask at the forum if you have an Ancient or Modern Greek query!

exposco

From LSJ

Latin > English

exposco exposcere, expoposci, - V :: request, ask for, demand; demand the surrender of

Latin > English (Lewis & Short)

ex-posco: pŏposci, 3, v. a.,
I to ask earnestly, to beg, request, to entreat, implore (rare but class.).
I In gen.: quam (misericordiam) ipse non implorat, ego autem repugnante hoc et imploro et exposco, * Cic. Mil. 34, 92: signum proelii, Caes. B. G. 7, 19, 4; for which, absol.: exposcentibus militibus, id. B. C. 3, 90 fin.: pacem precibus, Liv. 1, 16, 3; 3, 5, 14; so, pacem deorum exposcentes, Just. 18, 6: ut acrius exposcerent quae sciebant negaturum, Tac. H. 4, 19: victoriam ab diis, Caes. B. C. 2, 5, 3; for which: quod deos immortales inter nuncupanda vota expoposci, Liv. 7, 40, 5. —With inf.: Iliacos iterum audire labores Exposcit, Verg. A. 4, 79.—
II In partic., for the usual deposcere, to demand to be delivered up for punishment, as a prisoner, etc.: ad exposcendos eos legati extemplo Lacedaemonem missi sunt, Liv. 38, 31, 3 (cf. of the same, ib. 33, 2, deposcendos): aliquem, Nep. Them. 8, 5; id. Hannib. 7, 6; cf.: Messene exposcentibus Achaeis noxios dedidit, Liv. 39, 50, 9.

Latin > French (Gaffiot 2016)

exposcō,¹⁰ is, pŏposcī, poscĭtum, poscĕre, tr.
1 demander instamment, solliciter vivement : victoriam ab dis Cæs. C. 2, 5, 4, demander instamment la victoire aux dieux ; misericordiam implorare et exposcere Cic. Mil. 92, implorer et solliciter la pitié avec instance, cf. Cæs. G. 7, 19, 4 ; [avec inf.] Iliacos iterum audire labores exposcit Virg. En. 4, 79, elle demande à entendre une seconde fois les souffrances d’Ilion ; [avec prop. inf.] Virg. En. 9, 193 ; [aliquem et subj.] demander à qqn de : Liv. 2, 35, 5 ; [aliquem aliquid ] Liv. 7, 40, 5 ; [avec ut ] Enn. Scen. 177 ; Claud. Epigr. 30, 3
2 réclamer, exiger : exposcere aliquem Liv. 38, 31, 3 ; 39, 50, 9, réclamer qqn pour le punir, demander l’extradition d’un coupable.

Latin > German (Georges)

ex-pōsco, popōscī, ere, I) dringend-, inständig-, ungeduldig verlangen, -fordern, erflehen, anflehen, A) im allg.: exp. signum proelii, dringend-, ungeduldig fordern, Caes.: misericordiam, Cic.: mit folg. Infin., Verg. Aen. 4, 79. Sil. 15, 151. Tac. ann. 14, 13. – m. folg. Acc. u. Infin., Verg. 9, 193. Suet. Claud. 6, 1. – m. Acc. pers. u. folg. bl. Konj., precibus exp. plebem, unum sibi civem donarent, Liv. 2, 35, 5. – absol., exposcentibus militibus, Caes.: exposcentibus cunctis, Liv. – B) insbes.: 1) als t. t. der Religionsspr. = durch Gebet, Gelübde etwas von den Göttern erflehen, die G. um etwas anflehen (vgl. Drak. Liv. 3, 5, 14), victoriam ab dis, Caes.: pacem deûm, pacem (deae) precibus u. dgl., Liv.: pacem deorum sanguine eorum, Iustin.: votis precibusque pacem, Verg.: opem Cupidinis timidis votis, Ov. – m. dopp. Acc., quod deos immortales expoposci, eius me compotem voti facere potestis, Liv. 7, 40, 5. – m. folg. ut u. Konj., te exposco, ut hoc consilium Achivis auxilio fuat, Enn. fr. scen. 177: omnibus hoc, Italae gentes, exposcite votis, ut etc., Claud. epigr. 30, 3. – 2) jmds. Auslieferung verlangen, um ihn zu strafen, alqm, Nep. u. Liv.: alqm ad poenam, Tac. – II) erfordern, nec opes exposcere parvas, Ov. met. 11, 201: maior pecunia, quam ratio singulorum exposcit, Papin. dig. 46, 3, 97.

Latin > Chinese

exposco, is, poposci, poscitum, poscere. 3. :: 懇求。— eum 討人以罰之。