Ask at the forum if you have an Ancient or Modern Greek query!

deploro: Difference between revisions

From LSJ

Οὐ γὰρ ἀργίας ὤνιονὑγίεια καὶ ἀπραξίας, ἅ γε δὴ μέγιστα κακῶν ταῖς νόσοις πρόσεστι, καὶ οὐδὲν διαφέρει τοῦ τὰ ὄμματα τῷ μὴ διαβλέπειν καὶ τὴν φωνὴν τῷ μὴ φθέγγεσθαι φυλάττοντος ὁ τὴν ὑγίειαν ἀχρηστίᾳ καὶ ἡσυχίᾳ σῴζειν οἰόμενος → For health is not to be purchased by idleness and inactivity, which are the greatest evils attendant on sickness, and the man who thinks to conserve his health by uselessness and ease does not differ from him who guards his eyes by not seeing, and his voice by not speaking

Plutarch, Advice about Keeping Well, section 24
(2)
(CSV import)
 
(One intermediate revision by the same user not shown)
Line 1: Line 1:
{{LaEn
|lnetxt=deploro deplorare, deploravi, deploratus V :: weep/lament/mourn for/cry over; deplore, complain of; lose; despair/give up on
}}
{{Lewis
{{Lewis
|lshtext=<b>dē-plōro</b>: āvi, ātum, v. n. and<br /><b>I</b> a.<br /><b>I</b> Neutr., to [[weep]] [[bitterly]], to [[moan]], [[wail]], [[lament]], [[complain]].<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>A</b> Prop. ([[repeatedly]] in Cic.; elsewh. not so used): [[afflictus]] et jacens et lamentabili voce deplorans, Cic. Tusc. 2, 13 fin.: de suis incommodis, id. Verr. 2, 2, 27; so, de [[aliqua]] re, id. ib. 2, 3, 18, § 45 ([[with]] conqueri); id. Sest. 6, 14.—<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>B</b> Transf., of the [[vine]]: to [[weep]], [[bleed]] [[greatly]], Pall. Febr. 30.—Far [[more]] freq. and [[class]].,<br /><b>II</b> Act., to [[weep]] for [[bitterly]], [[bewail]], [[lament]], [[deplore]].<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>A</b> Prop.: si ad scopulos haec conqueri ac deplorare vellem, Cic. Verr. 2, 5, 67: damnationem illam, id. Clu. 24, 65: [[nomen]] reipublicae, id. Cat. 4, 2 fin. ([[with]] lamentari); id. de Sen. 23, 84; id. Tusc. 5, 39, 115: quae nostri aequales deplorare solebant, [[quod]], etc., id. de Sen. 3, 7; Ov. M. 5, 63: [[ante]] omnes deplorati erant equites, Liv. 4, 40 init. et saep.: quae de altero deplorentur, Cic. de Or. 2, 52, 211; cf.: [[multa]] de Gnaeo deplorabo, id. Att. 9, 18.—<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>B</b> Since the Aug. per., meton. ([[effectus]] pro [[causa]], to [[weep]] for as [[lost]], i. e.), to [[regard]] as [[lost]], to [[give]] up: suam [[quisque]] spem, sua consilia, communibus deploratis exsequentes, Liv. 5, 40, 6: deploratur in perpetuum [[libertas]], id. 3, 38, 2: agros, id. 41, 6: [[paene]] Romanum [[nomen]], id. 9, 7: diem, Quint. 10, 3, 128: exitum, Flor. 2, 18, 15: deplorata [[spes]] est, Liv. 26, 12; cf. vota (coloni), Ov. M. 1, 272: [[Jason]] a medicis, Plin. 7, 50, 51, § 166 al.—<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>2</b>&nbsp;&nbsp;&nbsp; Transf., of the [[disease]], [[hopeless]], [[incurable]]: aurium vitia, Plin. 29, 6, 39, § 135.
|lshtext=<b>dē-plōro</b>: āvi, ātum, v. n. and<br /><b>I</b> a.<br /><b>I</b> Neutr., to [[weep]] [[bitterly]], to [[moan]], [[wail]], [[lament]], [[complain]].<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>A</b> Prop. ([[repeatedly]] in Cic.; elsewh. not so used): [[afflictus]] et jacens et lamentabili voce deplorans, Cic. Tusc. 2, 13 fin.: de suis incommodis, id. Verr. 2, 2, 27; so, de [[aliqua]] re, id. ib. 2, 3, 18, § 45 ([[with]] conqueri); id. Sest. 6, 14.—<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>B</b> Transf., of the [[vine]]: to [[weep]], [[bleed]] [[greatly]], Pall. Febr. 30.—Far [[more]] freq. and [[class]].,<br /><b>II</b> Act., to [[weep]] for [[bitterly]], [[bewail]], [[lament]], [[deplore]].<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>A</b> Prop.: si ad scopulos haec conqueri ac deplorare vellem, Cic. Verr. 2, 5, 67: damnationem illam, id. Clu. 24, 65: [[nomen]] reipublicae, id. Cat. 4, 2 fin. ([[with]] lamentari); id. de Sen. 23, 84; id. Tusc. 5, 39, 115: quae nostri aequales deplorare solebant, [[quod]], etc., id. de Sen. 3, 7; Ov. M. 5, 63: [[ante]] omnes deplorati erant equites, Liv. 4, 40 init. et saep.: quae de altero deplorentur, Cic. de Or. 2, 52, 211; cf.: [[multa]] de Gnaeo deplorabo, id. Att. 9, 18.—<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>B</b> Since the Aug. per., meton. ([[effectus]] pro [[causa]], to [[weep]] for as [[lost]], i. e.), to [[regard]] as [[lost]], to [[give]] up: suam [[quisque]] spem, sua consilia, communibus deploratis exsequentes, Liv. 5, 40, 6: deploratur in perpetuum [[libertas]], id. 3, 38, 2: agros, id. 41, 6: [[paene]] Romanum [[nomen]], id. 9, 7: diem, Quint. 10, 3, 128: exitum, Flor. 2, 18, 15: deplorata [[spes]] est, Liv. 26, 12; cf. vota (coloni), Ov. M. 1, 272: [[Jason]] a medicis, Plin. 7, 50, 51, § 166 al.—<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>2</b>&nbsp;&nbsp;&nbsp; Transf., of the [[disease]], [[hopeless]], [[incurable]]: aurium vitia, Plin. 29, 6, 39, § 135.
Line 8: Line 11:
|georg=dē-plōro, āvī, ātum, āre, I) intr.: A) [[weinen]] und [[klagen]], lamentabili voce, Cic.: de alqa re, Cic. – B) übtr., vom Weinstocke, [[stark]] [[tränen]], Pallad. 3, 30. – II) tr.: A) [[etwas]] [[laut]] [[beweinen]] u. [[beklagen]], [[über]] [[etwas]] wehklagen, [[haec]] conqueri ac d., Cic.: alcis interitum, Cic.: caecitatem suam, Cic.: vitam, Cic. u. (Ggstz. deridere) Sen.: ea [[apud]] Syphacem, Liv.: [[multa]] [[divinitus]] (in prophetischer Voraussicht), Cic.: [[totiens]] [[apud]] patronos de [[suis]] miseriis, Cic.: de istius improbitate depl. et conqueri, Cic. – prägn., [[jammern]], [[klagen]] = jammernd (klagend) [[vorbringen]], [[multa]] de Cnaeo, Cic. ad Att. 9, 18, 1: [[quae]] deplorare solebant, Cic. de sen. 7. – B) übtr., [[als]] verloren [[beklagen]] = an etw. [[verzweifeln]], etw. verloren [[geben]], [[aufgeben]], agros, Liv.: diem, Quint.: spem Capuae retinendae deploratam [[apud]] Poenos [[esse]], Liv.: deploratur in [[perpetuum]] [[libertas]], Liv.: deplorata colonis vota iacent, Ov.: deplorata [[tussis]], verzweifelter, hartnäckiger, Plin.: v. Pers., [[deploratus]] a medicis, Plin. 7, 166: [[ebenso]] bl. deplorati, Plin. 28, 210.
|georg=dē-plōro, āvī, ātum, āre, I) intr.: A) [[weinen]] und [[klagen]], lamentabili voce, Cic.: de alqa re, Cic. – B) übtr., vom Weinstocke, [[stark]] [[tränen]], Pallad. 3, 30. – II) tr.: A) [[etwas]] [[laut]] [[beweinen]] u. [[beklagen]], [[über]] [[etwas]] wehklagen, [[haec]] conqueri ac d., Cic.: alcis interitum, Cic.: caecitatem suam, Cic.: vitam, Cic. u. (Ggstz. deridere) Sen.: ea [[apud]] Syphacem, Liv.: [[multa]] [[divinitus]] (in prophetischer Voraussicht), Cic.: [[totiens]] [[apud]] patronos de [[suis]] miseriis, Cic.: de istius improbitate depl. et conqueri, Cic. – prägn., [[jammern]], [[klagen]] = jammernd (klagend) [[vorbringen]], [[multa]] de Cnaeo, Cic. ad Att. 9, 18, 1: [[quae]] deplorare solebant, Cic. de sen. 7. – B) übtr., [[als]] verloren [[beklagen]] = an etw. [[verzweifeln]], etw. verloren [[geben]], [[aufgeben]], agros, Liv.: diem, Quint.: spem Capuae retinendae deploratam [[apud]] Poenos [[esse]], Liv.: deploratur in [[perpetuum]] [[libertas]], Liv.: deplorata colonis vota iacent, Ov.: deplorata [[tussis]], verzweifelter, hartnäckiger, Plin.: v. Pers., [[deploratus]] a medicis, Plin. 7, 166: [[ebenso]] bl. deplorati, Plin. 28, 210.
}}
}}
{{LaEn
{{LaZh
|lnetxt=deploro deplorare, deploravi, deploratus V :: weep/lament/mourn for/cry over; deplore, complain of; lose; despair/give up on
|lnztxt=deploro, as, are. :: [[大哀哭]]。[[抱怨]]
}}
}}

Latest revision as of 18:30, 12 June 2024

Latin > English

deploro deplorare, deploravi, deploratus V :: weep/lament/mourn for/cry over; deplore, complain of; lose; despair/give up on

Latin > English (Lewis & Short)

dē-plōro: āvi, ātum, v. n. and
I a.
I Neutr., to weep bitterly, to moan, wail, lament, complain.
   A Prop. (repeatedly in Cic.; elsewh. not so used): afflictus et jacens et lamentabili voce deplorans, Cic. Tusc. 2, 13 fin.: de suis incommodis, id. Verr. 2, 2, 27; so, de aliqua re, id. ib. 2, 3, 18, § 45 (with conqueri); id. Sest. 6, 14.—
   B Transf., of the vine: to weep, bleed greatly, Pall. Febr. 30.—Far more freq. and class.,
II Act., to weep for bitterly, bewail, lament, deplore.
   A Prop.: si ad scopulos haec conqueri ac deplorare vellem, Cic. Verr. 2, 5, 67: damnationem illam, id. Clu. 24, 65: nomen reipublicae, id. Cat. 4, 2 fin. (with lamentari); id. de Sen. 23, 84; id. Tusc. 5, 39, 115: quae nostri aequales deplorare solebant, quod, etc., id. de Sen. 3, 7; Ov. M. 5, 63: ante omnes deplorati erant equites, Liv. 4, 40 init. et saep.: quae de altero deplorentur, Cic. de Or. 2, 52, 211; cf.: multa de Gnaeo deplorabo, id. Att. 9, 18.—
   B Since the Aug. per., meton. (effectus pro causa, to weep for as lost, i. e.), to regard as lost, to give up: suam quisque spem, sua consilia, communibus deploratis exsequentes, Liv. 5, 40, 6: deploratur in perpetuum libertas, id. 3, 38, 2: agros, id. 41, 6: paene Romanum nomen, id. 9, 7: diem, Quint. 10, 3, 128: exitum, Flor. 2, 18, 15: deplorata spes est, Liv. 26, 12; cf. vota (coloni), Ov. M. 1, 272: Jason a medicis, Plin. 7, 50, 51, § 166 al.—
   2    Transf., of the disease, hopeless, incurable: aurium vitia, Plin. 29, 6, 39, § 135.

Latin > French (Gaffiot 2016)

dēplōrō,¹¹ āvī, ātum, āre,
1 intr., pleurer, gémir, se lamenter : lamentabili voce deplorans Cic. Tusc. 2, 32, se lamentant d’une voix plaintive ; de incommodis suis Cic. Verr. 2, 2, 65, pleurer sur ses malheurs, cf. 2, 10 ; Sest. 14 || pleurer [en parl. de la vigne] : Pall. 3, 30
2 tr., a) déplorer : cæcitatem suam Cic. Tusc. 5, 115, déplorer sa cécité, cf. Clu. 65 ; Tusc. 3, 21 ; Att. 2, 16, 4 ; b) déplorer qqch. comme perdu, pleurer : nomen populi Romani Cic. Cat. 4, 4, pleurer le nom romain, cf. Liv. 3, 38, 2 ; [d’où] renoncer à, désespérer de : deploratus a medicis Plin. 7, 166, abandonné par les médecins ; deplorata vitia Plin. 29, 135, maladies incurables
3 [acc. de l’objet intérieur avec un pron. neutre deplorare aliquid, faire une lamentation : quæ... deplorare solebant, tum, quod... carerent, tum quod spernerentur Cic. CM 7, les lamentations qu’ils faisaient entendre d’ordinaire tantôt sur ce qu’ils étaient privés de..., tantôt sur ce qu’ils étaient méprisés...; multa de aliquo deplorare Cic. Att. 9, 18, 1, se répandre en plaintes sur qqn ; quæ de altero deplorantur Cic. de Or. 2, 211, les plaintes que l’on fait entendre au sujet d’autrui.

Latin > German (Georges)

dē-plōro, āvī, ātum, āre, I) intr.: A) weinen und klagen, lamentabili voce, Cic.: de alqa re, Cic. – B) übtr., vom Weinstocke, stark tränen, Pallad. 3, 30. – II) tr.: A) etwas laut beweinen u. beklagen, über etwas wehklagen, haec conqueri ac d., Cic.: alcis interitum, Cic.: caecitatem suam, Cic.: vitam, Cic. u. (Ggstz. deridere) Sen.: ea apud Syphacem, Liv.: multa divinitus (in prophetischer Voraussicht), Cic.: totiens apud patronos de suis miseriis, Cic.: de istius improbitate depl. et conqueri, Cic. – prägn., jammern, klagen = jammernd (klagend) vorbringen, multa de Cnaeo, Cic. ad Att. 9, 18, 1: quae deplorare solebant, Cic. de sen. 7. – B) übtr., als verloren beklagen = an etw. verzweifeln, etw. verloren geben, aufgeben, agros, Liv.: diem, Quint.: spem Capuae retinendae deploratam apud Poenos esse, Liv.: deploratur in perpetuum libertas, Liv.: deplorata colonis vota iacent, Ov.: deplorata tussis, verzweifelter, hartnäckiger, Plin.: v. Pers., deploratus a medicis, Plin. 7, 166: ebenso bl. deplorati, Plin. 28, 210.

Latin > Chinese

deploro, as, are. :: 大哀哭抱怨