Ask at the forum if you have an Ancient or Modern Greek query!

deploro

From LSJ

Μούνη γὰρ ἄγειν οὐκέτι σωκῶ λύπης ἀντίρροπον ἄχθος → I have no longer strength to bear alone the burden of grief that weighs me down

Sophocles, Electra, 119-120

Latin > English

deploro deplorare, deploravi, deploratus V :: weep/lament/mourn for/cry over; deplore, complain of; lose; despair/give up on

Latin > English (Lewis & Short)

dē-plōro: āvi, ātum, v. n. and
I a.
I Neutr., to weep bitterly, to moan, wail, lament, complain.
   A Prop. (repeatedly in Cic.; elsewh. not so used): afflictus et jacens et lamentabili voce deplorans, Cic. Tusc. 2, 13 fin.: de suis incommodis, id. Verr. 2, 2, 27; so, de aliqua re, id. ib. 2, 3, 18, § 45 (with conqueri); id. Sest. 6, 14.—
   B Transf., of the vine: to weep, bleed greatly, Pall. Febr. 30.—Far more freq. and class.,
II Act., to weep for bitterly, bewail, lament, deplore.
   A Prop.: si ad scopulos haec conqueri ac deplorare vellem, Cic. Verr. 2, 5, 67: damnationem illam, id. Clu. 24, 65: nomen reipublicae, id. Cat. 4, 2 fin. (with lamentari); id. de Sen. 23, 84; id. Tusc. 5, 39, 115: quae nostri aequales deplorare solebant, quod, etc., id. de Sen. 3, 7; Ov. M. 5, 63: ante omnes deplorati erant equites, Liv. 4, 40 init. et saep.: quae de altero deplorentur, Cic. de Or. 2, 52, 211; cf.: multa de Gnaeo deplorabo, id. Att. 9, 18.—
   B Since the Aug. per., meton. (effectus pro causa, to weep for as lost, i. e.), to regard as lost, to give up: suam quisque spem, sua consilia, communibus deploratis exsequentes, Liv. 5, 40, 6: deploratur in perpetuum libertas, id. 3, 38, 2: agros, id. 41, 6: paene Romanum nomen, id. 9, 7: diem, Quint. 10, 3, 128: exitum, Flor. 2, 18, 15: deplorata spes est, Liv. 26, 12; cf. vota (coloni), Ov. M. 1, 272: Jason a medicis, Plin. 7, 50, 51, § 166 al.—
   2    Transf., of the disease, hopeless, incurable: aurium vitia, Plin. 29, 6, 39, § 135.

Latin > French (Gaffiot 2016)

dēplōrō,¹¹ āvī, ātum, āre,
1 intr., pleurer, gémir, se lamenter : lamentabili voce deplorans Cic. Tusc. 2, 32, se lamentant d’une voix plaintive ; de incommodis suis Cic. Verr. 2, 2, 65, pleurer sur ses malheurs, cf. 2, 10 ; Sest. 14 || pleurer [en parl. de la vigne] : Pall. 3, 30
2 tr., a) déplorer : cæcitatem suam Cic. Tusc. 5, 115, déplorer sa cécité, cf. Clu. 65 ; Tusc. 3, 21 ; Att. 2, 16, 4 ; b) déplorer qqch. comme perdu, pleurer : nomen populi Romani Cic. Cat. 4, 4, pleurer le nom romain, cf. Liv. 3, 38, 2 ; [d’où] renoncer à, désespérer de : deploratus a medicis Plin. 7, 166, abandonné par les médecins ; deplorata vitia Plin. 29, 135, maladies incurables
3 [acc. de l’objet intérieur avec un pron. neutre deplorare aliquid, faire une lamentation : quæ... deplorare solebant, tum, quod... carerent, tum quod spernerentur Cic. CM 7, les lamentations qu’ils faisaient entendre d’ordinaire tantôt sur ce qu’ils étaient privés de..., tantôt sur ce qu’ils étaient méprisés...; multa de aliquo deplorare Cic. Att. 9, 18, 1, se répandre en plaintes sur qqn ; quæ de altero deplorantur Cic. de Or. 2, 211, les plaintes que l’on fait entendre au sujet d’autrui.

Latin > German (Georges)

dē-plōro, āvī, ātum, āre, I) intr.: A) weinen und klagen, lamentabili voce, Cic.: de alqa re, Cic. – B) übtr., vom Weinstocke, stark tränen, Pallad. 3, 30. – II) tr.: A) etwas laut beweinen u. beklagen, über etwas wehklagen, haec conqueri ac d., Cic.: alcis interitum, Cic.: caecitatem suam, Cic.: vitam, Cic. u. (Ggstz. deridere) Sen.: ea apud Syphacem, Liv.: multa divinitus (in prophetischer Voraussicht), Cic.: totiens apud patronos de suis miseriis, Cic.: de istius improbitate depl. et conqueri, Cic. – prägn., jammern, klagen = jammernd (klagend) vorbringen, multa de Cnaeo, Cic. ad Att. 9, 18, 1: quae deplorare solebant, Cic. de sen. 7. – B) übtr., als verloren beklagen = an etw. verzweifeln, etw. verloren geben, aufgeben, agros, Liv.: diem, Quint.: spem Capuae retinendae deploratam apud Poenos esse, Liv.: deploratur in perpetuum libertas, Liv.: deplorata colonis vota iacent, Ov.: deplorata tussis, verzweifelter, hartnäckiger, Plin.: v. Pers., deploratus a medicis, Plin. 7, 166: ebenso bl. deplorati, Plin. 28, 210.

Latin > Chinese

deploro, as, are. :: 大哀哭抱怨