Ask at the forum if you have an Ancient or Modern Greek query!

defleo

From LSJ
Aristotle, Nicomachean Ethics, 5.30

Latin > English

defleo deflere, deflevi, defletus V INTRANS :: cry bitterly; give oneself up to tears; weep much/violently/to exaustion (L+S)
defleo defleo deflere, deflevi, defletus V TRANS :: weep (abundently) for; mourn loss of; express/feel sorrow about; lamenti/bewail

Latin > English (Lewis & Short)

dē-flĕo: ēvi, ētum, 2, v. a. and n.
I Act.
   A To weep over a person or thing; to lament, deplore, bewail (for syn. cf.: deploro, ejulo, ploro, lacrimo, lamentor, fleoclass.): te cinefactum deflevimus, Lucr. 3, 907: Numam, Ov. M. 15, 487: nuptam (Eurydicen), id. ib. 10, 12: inter nos impendentes casus deflevimus, Cic. Brut. 96, 329: illud initium civilis belli, Asinius Pollio ap. Cic. Fam. 10, 31: eversionem civitatis, Quint. 3, 8, 12: aliena mala, id. 6, 1, 26 et saep.: Crassi mors a multis saepe defleta, Cic. de Or. 3, 3; cf. id. Phil. 13, 5; Verg. A. 6, 220 al.: in deflenda nece, Quint. 11, 3, 8 et saep. —Absol.: dum assident, dum deflent, Tac. A. 16, 13: in amici sinu, Plin. Ep. 8, 16, 5.—
   (b)    Poet. with acc. and inf.: et minui deflevit onus dorsumque levari, Manil. 4, 748.—*
   B Oculos, to dull with weeping, App. M. 5, p. 161, 36.—
II Neutr., to weep much or violently, weep to exhaustion (very rare): gravibus cogor deflere querelis, Prop. 1, 16, 13; Justin. 18, 4, 13; App. M. 4 fin.>

Latin > French (Gaffiot 2016)

dēflĕō,¹⁰ ēvī, ētum, ēre, tr.,
1 abst] pleurer abondamment : Prop. 1, 16, 13 ; Tac. Ann. 16, 13 ; Plin. Min. Ep. 8, 16, 5
2 avec acc. : a) pleurer qqn, qqch. : Lucr. 3, 907 ; Cic. Br. 329 ; mors a multis defleta Cic. de Or. 3, 9, mort déplorée par beaucoup || [avec prop. inf.] déplorer que : Manil. 4, 748 ; b) oculos Apul. M. 5, 7, répandre ses yeux en larmes, user ses yeux. deflerim = defleverim Stat. Th. 3, 204.

Latin > German (Georges)

dē-fleo, flēvī, flētum, ēre, I) v. tr.: A) jmd. od. etwas beweinen, 1) im allg.: α) leb. Wesen: illum, Plaut.: fratres aut filios aut parentes, Iustin.: non exstinctos, sed semet ipsos, Curt.: regem ingenti gemitu eiulatuque, Curt.: Vitellii et Veranii voce defletum (esse) Caesarem, Tac.: domi tuae iam defletus et conclamatus es, Apul. met. 1, 6; vgl. 2, 27. – β) lebl. Objj.: casum domini, Dict.: casus impendentes inter se, Cic.: aliena mala, Quint.: coniugis miserae discidium, Cic.: lugentur apud quosdam puerperia natique deflentur, Mela: iudiciorum vastitatem et fori, Cic.: sociae civitatis eversionem, Quint.: alcis mortem, Cic.: fratris necem, Quint.: in haec deflenda (in diesen Jammerzustand) prolapsi, Liv.: clamore lugubri alcis casum miserandum in modum, Dict.: ore suam deficiente necem (v. Schwan), Ov.: defl. ignominiam apud Sostratem, Curt.: cui (wem = von wem) non defleta est Ephyraeae flamma Crëusae, Ov. – m. folg. Infin., minui deflevit onus, Manil. 4, 748. – m. folg. quod (daß), Val. Max. 6, 2, 8. – absol., dum assident, dum deflent, Tac. ann. 16, 13: in amici sinu defl. (seinen Schmerz ausweinen), Plin. ep. 8, 16, 5. – 2) prägn., unter Weinen (mit Tränen od. Wehmut) etw. sprechen, -bekanntmachen, -vortragen, -erzählen, haec ubi deflevit, Verg.: haec (diesen Vorfall) quā miseratione deflebis (als Dichter), Plin. ep.: non illo ingenio, quo civilia bella deflevit (vom Geschichtschreiber), Sen.: u. so celebre carmen, quo Germanici suprema defleverat (betrauert hatte) = ein vielgelesenes Trauergedicht auf den Tod des Germanikus, Tac.: nunc summa deflenda est, hier können wir nur die Hauptereignisse mit Bedauern erzählen, Vell. – B) abweinen = durch Weinen trüben, oculos, Apul. met. 5, 7. – II) v. intr. sich abweinen, Prop. 1, 16, 13. Iustin. 18, 4, 13. Apul. met. 4, 35. Dict. 3, 9 u. 4, 1. Sedul. carm. pasch. 3, 130: illi dolentes quantum in amissam coniugem deflent iuveni, tantum in reservatam sibi filiam gratulantur, Apollon. hist. 28.

Latin > Chinese

defleo, es, evi, etum, ere. 2. ::