Ask at the forum if you have an Ancient or Modern Greek query!

labefacio: Difference between revisions

From LSJ

Οὐ γὰρ ἀργίας ὤνιονὑγίεια καὶ ἀπραξίας, ἅ γε δὴ μέγιστα κακῶν ταῖς νόσοις πρόσεστι, καὶ οὐδὲν διαφέρει τοῦ τὰ ὄμματα τῷ μὴ διαβλέπειν καὶ τὴν φωνὴν τῷ μὴ φθέγγεσθαι φυλάττοντος ὁ τὴν ὑγίειαν ἀχρηστίᾳ καὶ ἡσυχίᾳ σῴζειν οἰόμενος → For health is not to be purchased by idleness and inactivity, which are the greatest evils attendant on sickness, and the man who thinks to conserve his health by uselessness and ease does not differ from him who guards his eyes by not seeing, and his voice by not speaking

Plutarch, Advice about Keeping Well, section 24
(3_7)
(CSV2 import)
 
(2 intermediate revisions by the same user not shown)
Line 1: Line 1:
{{LaEn
|lnetxt=labefacio labefacere, labefeci, labefactus V :: make unsteady/totter, loosen, shake; subvert power/authority; weaken resolve
}}
{{Lewis
{{Lewis
|lshtext=<b>lăbĕfăcĭo</b>: fēci, [[factum]] (labefactarier, Ter. Eun. 3, 3, 5), 3,<br /><b>I</b> v. a.; [[pass]].: lăbĕfīo, [[factus]], fieri [[labo]]-[[facio]], to [[cause]] to [[totter]], to [[shake]], [[loosen]], to [[make]] [[ready]] to [[fall]] (Cic. uses [[only]] [[labefactus]]).<br /><b>I</b> Lit.: dentes alicui, Ter. Ad. 2, 2, 36: partem muri, Caes. B. C. 2, 22: labefactae [[aedes]], Tac. A. 1, 75: labefacta ictibus [[arbor]] Corruit, Ov. M. 8, 776; id. ib. 3, 69: [[charta]] (i. e. [[epistola]]) a vinclis non labefacta suis, loosened, opened, id. P. 3, 7, 6: munimenta incussu arietis labefieri, Sen. Const. Sap. 6.—Poet.: ignes labefacti aëre [[multo]], weakened, Lucr. 5, 653: membra voluptatis dum vi labefacta liquescunt, id. 4, 1108: [[calor]] labefacta per ossa cucurrit, Verg. A. 8, 390.—<br /><b>II</b> Trop.<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>A</b> To [[cause]] to [[waver]], to [[shake]] a [[person]] in his [[mind]], principles, or [[fidelity]]: aliquem, Laber. ap. Macr. S. 2, 7: quem nulla [[umquam]] vis, nullae [[minae]], nulla [[invidia]] labefecit, Cic. Sest. 47, 101. primores classiariorum, to [[shake]] [[their]] [[fidelity]], [[excite]] [[them]] to [[mutiny]], Tac. A. 15, 51: sic [[animus]] [[vario]] [[labefactus]] vulnere nutat, Ov. M. 10, 375; cf. in Greek [[construction]]: magno animum [[labefactus]] amore, shaken, disquieted, Verg. A. 4, 395. —<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>B</b> To [[shake]], [[weaken]]; to [[overthrow]], [[ruin]], [[destroy]]: haec (res publica) jam labefacta, Cic. Har. Resp. 27, 60: quo, per contumeliam consulum, jura [[plebis]] labefacta essent, Liv. 3, 64: [[nihil]] hunc [[amicitia]] Sejani, sed labefacit [[haud]] [[minus]] ad exitia Macronis [[odium]], Tac. A. 6, 29 (35): si priorem aetate et jam labefactum demovisset, id. ib. 4, 60: ne [[quis]] contagione ceteros labefaciat, Col. 6, 5, 1; cf. Tac. H. 2, 93: fidem, to [[shake]] or [[weaken]] one's [[credit]], Suet. Vesp. 4.
|lshtext=<b>lăbĕfăcĭo</b>: fēci, [[factum]] (labefactarier, Ter. Eun. 3, 3, 5), 3,<br /><b>I</b> v. a.; [[pass]].: lăbĕfīo, [[factus]], fieri [[labo]]-[[facio]], to [[cause]] to [[totter]], to [[shake]], [[loosen]], to [[make]] [[ready]] to [[fall]] (Cic. uses [[only]] [[labefactus]]).<br /><b>I</b> Lit.: dentes alicui, Ter. Ad. 2, 2, 36: partem muri, Caes. B. C. 2, 22: labefactae [[aedes]], Tac. A. 1, 75: labefacta ictibus [[arbor]] Corruit, Ov. M. 8, 776; id. ib. 3, 69: [[charta]] (i. e. [[epistola]]) a vinclis non labefacta suis, loosened, opened, id. P. 3, 7, 6: munimenta incussu arietis labefieri, Sen. Const. Sap. 6.—Poet.: ignes labefacti aëre [[multo]], weakened, Lucr. 5, 653: membra voluptatis dum vi labefacta liquescunt, id. 4, 1108: [[calor]] labefacta per ossa cucurrit, Verg. A. 8, 390.—<br /><b>II</b> Trop.<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>A</b> To [[cause]] to [[waver]], to [[shake]] a [[person]] in his [[mind]], principles, or [[fidelity]]: aliquem, Laber. ap. Macr. S. 2, 7: quem nulla [[umquam]] vis, nullae [[minae]], nulla [[invidia]] labefecit, Cic. Sest. 47, 101. primores classiariorum, to [[shake]] [[their]] [[fidelity]], [[excite]] [[them]] to [[mutiny]], Tac. A. 15, 51: sic [[animus]] [[vario]] [[labefactus]] vulnere nutat, Ov. M. 10, 375; cf. in Greek [[construction]]: magno animum [[labefactus]] amore, shaken, disquieted, Verg. A. 4, 395. —<br />&nbsp;&nbsp;&nbsp;<b>B</b> To [[shake]], [[weaken]]; to [[overthrow]], [[ruin]], [[destroy]]: haec (res publica) jam labefacta, Cic. Har. Resp. 27, 60: quo, per contumeliam consulum, jura [[plebis]] labefacta essent, Liv. 3, 64: [[nihil]] hunc [[amicitia]] Sejani, sed labefacit [[haud]] [[minus]] ad exitia Macronis [[odium]], Tac. A. 6, 29 (35): si priorem aetate et jam labefactum demovisset, id. ib. 4, 60: ne [[quis]] contagione ceteros labefaciat, Col. 6, 5, 1; cf. Tac. H. 2, 93: fidem, to [[shake]] or [[weaken]] one's [[credit]], Suet. Vesp. 4.
Line 7: Line 10:
{{Georges
{{Georges
|georg=labefacio, fēcī, [[factum]], ere, [[Passiv]] labefīo, [[factus]] [[sum]], fierī ([[labo]] u. [[facio]]), I) [[etwas]] wankend-, [[wackelnd]]-, [[locker]] [[machen]], [[erschüttern]], dentes, Ter.: partem muri, Caes.: arborem, Ov.: munimenta incussu arietum labefieri, Sen.: mole publicae viae et ductu aquarum labefactas [[aedes]] suas, Tac.: [[charta]] sit a vinclis [[non]] labefacta [[suis]], [[nicht]] geöffneter, Ov.: [[nix]] tenera et labefacta (Ggstz. fixa et dura), Sen.: [[ossa]] (nivea) labefacta, (v. der [[Liebesglut]]) zerronnene, erweichte, Verg. – II) übtr.: 1) im Bestehen [[erschüttern]], a) [[physisch]] [[erschüttern]], [[schwächen]], [[hinfällig]] [[machen]], ignes, Lucr.: ne [[quis]] ceteros contagione labefaciat, Colum.: obnoxia morbis corpora [[aestus]] [[impatientia]] labefecit, Tac. – b) [[politisch]] wankend [[machen]], [[erschüttern]], [[res]] secundas, Sall.: iura [[plebis]], Liv.: fidem (den [[Kredit]]), Suet.: [[etenim]] [[vix]] [[haec]] si [[undique]] fulciamus, [[iam]] labefacta, [[vix]], [[inquam]], innixa in omnium [[nostrum]] umeris cohaerebunt, Cic.: ruere [[illa]] [[non]] possunt, ut [[haec]] [[non]] [[eodem]] labefacta motu concĭdant, Cic.: dah. alqm, jmd. [[stürzen]] (v. [[Haß]]), Tac. ann. 6, 29. – 2) in der [[Gesinnung]], in seinen Grundsätzen wankend [[machen]], [[erschüttern]], quem numqnam ulla [[vis]], [[ullae]] [[minae]], ulla [[invidia]] labefecit, Cic. Sest. 101: [[animus]] [[vario]] [[labefactus]] vulnere nutat [[huc]] [[levis]] [[atque]] [[illuc]], Ov. [[met]]. 10, 375: m. griech. Acc., magno animum (im G.) [[labefactus]] amore, Verg. Aen. 4, 395: ancipiti mentem labefacta timore, Sil. 3, 557. – u. in der [[Treue]] [[erschüttern]] = [[aufwiegeln]], primores classiariorum, Tac. ann. 15, 51.
|georg=labefacio, fēcī, [[factum]], ere, [[Passiv]] labefīo, [[factus]] [[sum]], fierī ([[labo]] u. [[facio]]), I) [[etwas]] wankend-, [[wackelnd]]-, [[locker]] [[machen]], [[erschüttern]], dentes, Ter.: partem muri, Caes.: arborem, Ov.: munimenta incussu arietum labefieri, Sen.: mole publicae viae et ductu aquarum labefactas [[aedes]] suas, Tac.: [[charta]] sit a vinclis [[non]] labefacta [[suis]], [[nicht]] geöffneter, Ov.: [[nix]] tenera et labefacta (Ggstz. fixa et dura), Sen.: [[ossa]] (nivea) labefacta, (v. der [[Liebesglut]]) zerronnene, erweichte, Verg. – II) übtr.: 1) im Bestehen [[erschüttern]], a) [[physisch]] [[erschüttern]], [[schwächen]], [[hinfällig]] [[machen]], ignes, Lucr.: ne [[quis]] ceteros contagione labefaciat, Colum.: obnoxia morbis corpora [[aestus]] [[impatientia]] labefecit, Tac. – b) [[politisch]] wankend [[machen]], [[erschüttern]], [[res]] secundas, Sall.: iura [[plebis]], Liv.: fidem (den [[Kredit]]), Suet.: [[etenim]] [[vix]] [[haec]] si [[undique]] fulciamus, [[iam]] labefacta, [[vix]], [[inquam]], innixa in omnium [[nostrum]] umeris cohaerebunt, Cic.: ruere [[illa]] [[non]] possunt, ut [[haec]] [[non]] [[eodem]] labefacta motu concĭdant, Cic.: dah. alqm, jmd. [[stürzen]] (v. [[Haß]]), Tac. ann. 6, 29. – 2) in der [[Gesinnung]], in seinen Grundsätzen wankend [[machen]], [[erschüttern]], quem numqnam ulla [[vis]], [[ullae]] [[minae]], ulla [[invidia]] labefecit, Cic. Sest. 101: [[animus]] [[vario]] [[labefactus]] vulnere nutat [[huc]] [[levis]] [[atque]] [[illuc]], Ov. [[met]]. 10, 375: m. griech. Acc., magno animum (im G.) [[labefactus]] amore, Verg. Aen. 4, 395: ancipiti mentem labefacta timore, Sil. 3, 557. – u. in der [[Treue]] [[erschüttern]] = [[aufwiegeln]], primores classiariorum, Tac. ann. 15, 51.
}}
{{LaZh
|lnztxt=labefacio, is, feci, factum, facere. (''labo''.) :: 摇。拆壞。敗其力。— fidem suam 失信而不還帐。Omnes dentes — ei 全壞其牙。
}}
}}

Latest revision as of 15:40, 12 June 2024

Latin > English

labefacio labefacere, labefeci, labefactus V :: make unsteady/totter, loosen, shake; subvert power/authority; weaken resolve

Latin > English (Lewis & Short)

lăbĕfăcĭo: fēci, factum (labefactarier, Ter. Eun. 3, 3, 5), 3,
I v. a.; pass.: lăbĕfīo, factus, fieri labo-facio, to cause to totter, to shake, loosen, to make ready to fall (Cic. uses only labefactus).
I Lit.: dentes alicui, Ter. Ad. 2, 2, 36: partem muri, Caes. B. C. 2, 22: labefactae aedes, Tac. A. 1, 75: labefacta ictibus arbor Corruit, Ov. M. 8, 776; id. ib. 3, 69: charta (i. e. epistola) a vinclis non labefacta suis, loosened, opened, id. P. 3, 7, 6: munimenta incussu arietis labefieri, Sen. Const. Sap. 6.—Poet.: ignes labefacti aëre multo, weakened, Lucr. 5, 653: membra voluptatis dum vi labefacta liquescunt, id. 4, 1108: calor labefacta per ossa cucurrit, Verg. A. 8, 390.—
II Trop.
   A To cause to waver, to shake a person in his mind, principles, or fidelity: aliquem, Laber. ap. Macr. S. 2, 7: quem nulla umquam vis, nullae minae, nulla invidia labefecit, Cic. Sest. 47, 101. primores classiariorum, to shake their fidelity, excite them to mutiny, Tac. A. 15, 51: sic animus vario labefactus vulnere nutat, Ov. M. 10, 375; cf. in Greek construction: magno animum labefactus amore, shaken, disquieted, Verg. A. 4, 395. —
   B To shake, weaken; to overthrow, ruin, destroy: haec (res publica) jam labefacta, Cic. Har. Resp. 27, 60: quo, per contumeliam consulum, jura plebis labefacta essent, Liv. 3, 64: nihil hunc amicitia Sejani, sed labefacit haud minus ad exitia Macronis odium, Tac. A. 6, 29 (35): si priorem aetate et jam labefactum demovisset, id. ib. 4, 60: ne quis contagione ceteros labefaciat, Col. 6, 5, 1; cf. Tac. H. 2, 93: fidem, to shake or weaken one's credit, Suet. Vesp. 4.

Latin > French (Gaffiot 2016)

lăbĕfăcĭō,¹¹ fēcī, factum, facĕre (labo, facio), faire chanceler, secouer, ébranler : Cæs. C. 2, 22, 1 ; Tac. Ann. 1, 75 || renverser, ébranler principes, etc.] : Cic. Sest. 101 || détruire, ruiner : Cic. Har. 60 ; Liv. 3, 64.

Latin > German (Georges)

labefacio, fēcī, factum, ere, Passiv labefīo, factus sum, fierī (labo u. facio), I) etwas wankend-, wackelnd-, locker machen, erschüttern, dentes, Ter.: partem muri, Caes.: arborem, Ov.: munimenta incussu arietum labefieri, Sen.: mole publicae viae et ductu aquarum labefactas aedes suas, Tac.: charta sit a vinclis non labefacta suis, nicht geöffneter, Ov.: nix tenera et labefacta (Ggstz. fixa et dura), Sen.: ossa (nivea) labefacta, (v. der Liebesglut) zerronnene, erweichte, Verg. – II) übtr.: 1) im Bestehen erschüttern, a) physisch erschüttern, schwächen, hinfällig machen, ignes, Lucr.: ne quis ceteros contagione labefaciat, Colum.: obnoxia morbis corpora aestus impatientia labefecit, Tac. – b) politisch wankend machen, erschüttern, res secundas, Sall.: iura plebis, Liv.: fidem (den Kredit), Suet.: etenim vix haec si undique fulciamus, iam labefacta, vix, inquam, innixa in omnium nostrum umeris cohaerebunt, Cic.: ruere illa non possunt, ut haec non eodem labefacta motu concĭdant, Cic.: dah. alqm, jmd. stürzen (v. Haß), Tac. ann. 6, 29. – 2) in der Gesinnung, in seinen Grundsätzen wankend machen, erschüttern, quem numqnam ulla vis, ullae minae, ulla invidia labefecit, Cic. Sest. 101: animus vario labefactus vulnere nutat huc levis atque illuc, Ov. met. 10, 375: m. griech. Acc., magno animum (im G.) labefactus amore, Verg. Aen. 4, 395: ancipiti mentem labefacta timore, Sil. 3, 557. – u. in der Treue erschüttern = aufwiegeln, primores classiariorum, Tac. ann. 15, 51.

Latin > Chinese

labefacio, is, feci, factum, facere. (labo.) :: 摇。拆壞。敗其力。— fidem suam 失信而不還帐。Omnes dentes — ei 全壞其牙。