Ask at the forum if you have an Ancient or Modern Greek query!

labefacio: Difference between revisions

From LSJ

Ὀίκοι μένειν δεῖ τὸν καλῶς εὐδαίμονα → The person who is well satisfied should stay at home.

Aeschylus, fr. 317
(3_7)
(2)
Line 7: Line 7:
{{Georges
{{Georges
|georg=labefacio, fēcī, [[factum]], ere, [[Passiv]] labefīo, [[factus]] [[sum]], fierī ([[labo]] u. [[facio]]), I) [[etwas]] wankend-, [[wackelnd]]-, [[locker]] [[machen]], [[erschüttern]], dentes, Ter.: partem muri, Caes.: arborem, Ov.: munimenta incussu arietum labefieri, Sen.: mole publicae viae et ductu aquarum labefactas [[aedes]] suas, Tac.: [[charta]] sit a vinclis [[non]] labefacta [[suis]], [[nicht]] geöffneter, Ov.: [[nix]] tenera et labefacta (Ggstz. fixa et dura), Sen.: [[ossa]] (nivea) labefacta, (v. der [[Liebesglut]]) zerronnene, erweichte, Verg. – II) übtr.: 1) im Bestehen [[erschüttern]], a) [[physisch]] [[erschüttern]], [[schwächen]], [[hinfällig]] [[machen]], ignes, Lucr.: ne [[quis]] ceteros contagione labefaciat, Colum.: obnoxia morbis corpora [[aestus]] [[impatientia]] labefecit, Tac. – b) [[politisch]] wankend [[machen]], [[erschüttern]], [[res]] secundas, Sall.: iura [[plebis]], Liv.: fidem (den [[Kredit]]), Suet.: [[etenim]] [[vix]] [[haec]] si [[undique]] fulciamus, [[iam]] labefacta, [[vix]], [[inquam]], innixa in omnium [[nostrum]] umeris cohaerebunt, Cic.: ruere [[illa]] [[non]] possunt, ut [[haec]] [[non]] [[eodem]] labefacta motu concĭdant, Cic.: dah. alqm, jmd. [[stürzen]] (v. [[Haß]]), Tac. ann. 6, 29. – 2) in der [[Gesinnung]], in seinen Grundsätzen wankend [[machen]], [[erschüttern]], quem numqnam ulla [[vis]], [[ullae]] [[minae]], ulla [[invidia]] labefecit, Cic. Sest. 101: [[animus]] [[vario]] [[labefactus]] vulnere nutat [[huc]] [[levis]] [[atque]] [[illuc]], Ov. [[met]]. 10, 375: m. griech. Acc., magno animum (im G.) [[labefactus]] amore, Verg. Aen. 4, 395: ancipiti mentem labefacta timore, Sil. 3, 557. – u. in der [[Treue]] [[erschüttern]] = [[aufwiegeln]], primores classiariorum, Tac. ann. 15, 51.
|georg=labefacio, fēcī, [[factum]], ere, [[Passiv]] labefīo, [[factus]] [[sum]], fierī ([[labo]] u. [[facio]]), I) [[etwas]] wankend-, [[wackelnd]]-, [[locker]] [[machen]], [[erschüttern]], dentes, Ter.: partem muri, Caes.: arborem, Ov.: munimenta incussu arietum labefieri, Sen.: mole publicae viae et ductu aquarum labefactas [[aedes]] suas, Tac.: [[charta]] sit a vinclis [[non]] labefacta [[suis]], [[nicht]] geöffneter, Ov.: [[nix]] tenera et labefacta (Ggstz. fixa et dura), Sen.: [[ossa]] (nivea) labefacta, (v. der [[Liebesglut]]) zerronnene, erweichte, Verg. – II) übtr.: 1) im Bestehen [[erschüttern]], a) [[physisch]] [[erschüttern]], [[schwächen]], [[hinfällig]] [[machen]], ignes, Lucr.: ne [[quis]] ceteros contagione labefaciat, Colum.: obnoxia morbis corpora [[aestus]] [[impatientia]] labefecit, Tac. – b) [[politisch]] wankend [[machen]], [[erschüttern]], [[res]] secundas, Sall.: iura [[plebis]], Liv.: fidem (den [[Kredit]]), Suet.: [[etenim]] [[vix]] [[haec]] si [[undique]] fulciamus, [[iam]] labefacta, [[vix]], [[inquam]], innixa in omnium [[nostrum]] umeris cohaerebunt, Cic.: ruere [[illa]] [[non]] possunt, ut [[haec]] [[non]] [[eodem]] labefacta motu concĭdant, Cic.: dah. alqm, jmd. [[stürzen]] (v. [[Haß]]), Tac. ann. 6, 29. – 2) in der [[Gesinnung]], in seinen Grundsätzen wankend [[machen]], [[erschüttern]], quem numqnam ulla [[vis]], [[ullae]] [[minae]], ulla [[invidia]] labefecit, Cic. Sest. 101: [[animus]] [[vario]] [[labefactus]] vulnere nutat [[huc]] [[levis]] [[atque]] [[illuc]], Ov. [[met]]. 10, 375: m. griech. Acc., magno animum (im G.) [[labefactus]] amore, Verg. Aen. 4, 395: ancipiti mentem labefacta timore, Sil. 3, 557. – u. in der [[Treue]] [[erschüttern]] = [[aufwiegeln]], primores classiariorum, Tac. ann. 15, 51.
}}
{{LaEn
|lnetxt=labefacio labefacere, labefeci, labefactus V :: make unsteady/totter, loosen, shake; subvert power/authority; weaken resolve
}}
}}

Revision as of 17:30, 27 February 2019

Latin > English (Lewis & Short)

lăbĕfăcĭo: fēci, factum (labefactarier, Ter. Eun. 3, 3, 5), 3,
I v. a.; pass.: lăbĕfīo, factus, fieri labo-facio, to cause to totter, to shake, loosen, to make ready to fall (Cic. uses only labefactus).
I Lit.: dentes alicui, Ter. Ad. 2, 2, 36: partem muri, Caes. B. C. 2, 22: labefactae aedes, Tac. A. 1, 75: labefacta ictibus arbor Corruit, Ov. M. 8, 776; id. ib. 3, 69: charta (i. e. epistola) a vinclis non labefacta suis, loosened, opened, id. P. 3, 7, 6: munimenta incussu arietis labefieri, Sen. Const. Sap. 6.—Poet.: ignes labefacti aëre multo, weakened, Lucr. 5, 653: membra voluptatis dum vi labefacta liquescunt, id. 4, 1108: calor labefacta per ossa cucurrit, Verg. A. 8, 390.—
II Trop.
   A To cause to waver, to shake a person in his mind, principles, or fidelity: aliquem, Laber. ap. Macr. S. 2, 7: quem nulla umquam vis, nullae minae, nulla invidia labefecit, Cic. Sest. 47, 101. primores classiariorum, to shake their fidelity, excite them to mutiny, Tac. A. 15, 51: sic animus vario labefactus vulnere nutat, Ov. M. 10, 375; cf. in Greek construction: magno animum labefactus amore, shaken, disquieted, Verg. A. 4, 395. —
   B To shake, weaken; to overthrow, ruin, destroy: haec (res publica) jam labefacta, Cic. Har. Resp. 27, 60: quo, per contumeliam consulum, jura plebis labefacta essent, Liv. 3, 64: nihil hunc amicitia Sejani, sed labefacit haud minus ad exitia Macronis odium, Tac. A. 6, 29 (35): si priorem aetate et jam labefactum demovisset, id. ib. 4, 60: ne quis contagione ceteros labefaciat, Col. 6, 5, 1; cf. Tac. H. 2, 93: fidem, to shake or weaken one's credit, Suet. Vesp. 4.

Latin > French (Gaffiot 2016)

lăbĕfăcĭō,¹¹ fēcī, factum, facĕre (labo, facio), faire chanceler, secouer, ébranler : Cæs. C. 2, 22, 1 ; Tac. Ann. 1, 75 || renverser, ébranler principes, etc.] : Cic. Sest. 101 || détruire, ruiner : Cic. Har. 60 ; Liv. 3, 64.

Latin > German (Georges)

labefacio, fēcī, factum, ere, Passiv labefīo, factus sum, fierī (labo u. facio), I) etwas wankend-, wackelnd-, locker machen, erschüttern, dentes, Ter.: partem muri, Caes.: arborem, Ov.: munimenta incussu arietum labefieri, Sen.: mole publicae viae et ductu aquarum labefactas aedes suas, Tac.: charta sit a vinclis non labefacta suis, nicht geöffneter, Ov.: nix tenera et labefacta (Ggstz. fixa et dura), Sen.: ossa (nivea) labefacta, (v. der Liebesglut) zerronnene, erweichte, Verg. – II) übtr.: 1) im Bestehen erschüttern, a) physisch erschüttern, schwächen, hinfällig machen, ignes, Lucr.: ne quis ceteros contagione labefaciat, Colum.: obnoxia morbis corpora aestus impatientia labefecit, Tac. – b) politisch wankend machen, erschüttern, res secundas, Sall.: iura plebis, Liv.: fidem (den Kredit), Suet.: etenim vix haec si undique fulciamus, iam labefacta, vix, inquam, innixa in omnium nostrum umeris cohaerebunt, Cic.: ruere illa non possunt, ut haec non eodem labefacta motu concĭdant, Cic.: dah. alqm, jmd. stürzen (v. Haß), Tac. ann. 6, 29. – 2) in der Gesinnung, in seinen Grundsätzen wankend machen, erschüttern, quem numqnam ulla vis, ullae minae, ulla invidia labefecit, Cic. Sest. 101: animus vario labefactus vulnere nutat huc levis atque illuc, Ov. met. 10, 375: m. griech. Acc., magno animum (im G.) labefactus amore, Verg. Aen. 4, 395: ancipiti mentem labefacta timore, Sil. 3, 557. – u. in der Treue erschüttern = aufwiegeln, primores classiariorum, Tac. ann. 15, 51.

Latin > English

labefacio labefacere, labefeci, labefactus V :: make unsteady/totter, loosen, shake; subvert power/authority; weaken resolve